(RESUM PER CAPÍTOLS) La plaça del Diamant de
Mercè Rodoreda + Simbologia
Introcucció:
Aquesta és una obra In media res, és a dir, que comença immediatament l'obra i no hi ha cap introducció ni cap mena de presentació dels personatges ni on s'estan realitzant els fets.
Durant tota aquesta història la protagonista parlarà i expressarà el que sent, és a dir, un monòleg intern.
Aquesta novel·la també és una novel·la psicològica, ja que emfatitza la caracterització interior dels seus personatges (sobretot de la protagonista).
Estructura de la novel·la:
Introducció: 1) Capítols: I - V
2) VI (es casen) - XIII (arriben els coloms)
Nus: 3) XIV - XXXII ("maldecaps grossos")
4) XXXIII (mor Quimet) - XXXVI (desesperació Natàlia)
Desenllaç: 5) XXXVII (senyora Natàlia) - XLIX (final)
Personatges:
Natàlia: Protagonista i narradora de la història. Aquest personatge és una jove tan innocent que no li agrada dir "no" a res. La Natàlia sols roman en la història el primer capítol, ja que quan es va la festa major de la Plaça del Diamant, un noi anomenat Quimet li canvia el nom i li posa Colometa. (Aquesta etapa de la protagonista comença i acaba en el primer capítol del llibre)
Colometa: Aquesta és la segona etapa de la vida de la protagonista. La Colometa està casada amb en Quimet, és una dona reprimida pel seu marit, està molt limitada i no té llibertats. (Aquesta etapa comença en el segon capítol i acaba quan en Quimet mor en el capítol 32).
Senyora Natàlia: Tercera i última etapa de la protagonista. Un cop mort el seu marit en la guerra civil, el nom de Colometa desapareix i recupera el seu nom original, no obstant això, ja no es tan jove com abans i té dos fills, per això els veins li anomenen la senyora Natàlia o la senyora dels coloms. Ara la protagonista és lliure i amb totes les experiències viscuden en la guerra sembla una persona feta de suro, és a dir, una persona freda i sense sentiments. (Aquesta etapa comença en el capítol 33 un cop mor en Quimet i acaba quan l'obra finalitza).
Pere: Primer promès de la Natàlia, treballa de cuiner, és un manat i no té molta personalitat.
Quimet: Segon promès de la Natàlia amb el qual es casa. És el personatge que més influència a la protagonista durant tota la història. És un jove amb molta personalitat i energia, és molt idealista i poc conformista. No li agrada treballar en coses relacionades amb la casa i posa tots els seus esforços en treballs relacionats amb la creació de noves coses amb fusta, perquè treballa d'ebenista (fuster).
Detesta que li portin la contrària i se'n fada molt fàcilment. És un controlador i obliga la protagonista a fer tot el que ell vol sense que ella pogués dir res. Per això, és una persona molt masclista. També és molt gelós i sempre vol que estiguin per ell, fa veure que li fa mal la cama o quan una cosa no li agrada de la Colometa diu "pobra Maria" (fent pensant a la protagonista que tenia una núvia abans), tot això ho fa per cridar l'atenció de la protagonista i així estigui preocupat per ell.
Per altra banda, està completament obsessionat amb els coloms, i va construir un colomar al terrat de la casa. A poc a poc, hi van anar augmentant els coloms, i es van acabar ficant a casa, el que va tornar completament boja a Colometa.
Quimet ho passa molt malament en la Guerra Civil Espanyola, però ell es manté molt positiu. Mor en el front d'Aragó amb el seu millor amic Cintet.
Senyora Enriqueta: Amiga de la protagonista, és una senyora que ben castanyes pel carrer, és molt xafardera i sempre li dona consells a la Colometa i s'encarrega dels seus fills (Antoni i Rita) quan no poden ser atesos pels seus pares.
Julieta: Millor amiga de la protagonista, és una jove lliure i un cop la Colometa es casa amb en Quimet no apareix en el llibre fins que ell és mort. És una encarregada de colònies de nens refugiats i ajuda a la Colometa a portar al seu fill (Antoni) dins d'un d'aquells refugis.
Mare d'en Quimet: Senyora molt estranya que té llassos per tot arreu de la seva casa, pregunta constantment a la Colometa si està embarassada i al mig de la novel·la mor de vella.
Cintet: Millor amic d'en Quimet, és molt fidel i sempre està al darrere seu amic. Mor amb en Quimet al front d'Aragó.
Mateu: Un altre amic d'en Quimet, treballa a l'obra i ajuda a restaurar la casa que tenen en Quimet i la Colometa. Està molt enamorat de la seva dona Griselda i la respecta molt. Es fa molt bon amic de la Colometa i diu que és l'única que l'entén. Una vegada que la seva dona trenca amb ell està molt trist. Mor afusellat en mig d'una plaça.
Griselda: Dona d'en Mateu, no surt molt en el llibre, trenca amb el seu marit i se'n va amb un altre home i es queda amb la seva filla.
Antoni (Fill): Primer fill de la Colometa i en Quimet, els primers mesos de vida no vol beure ni menjar i s'aprima molt fins a tal punt que semblava que s'anava a morir, no obstant això, va començar a beure llet del biberó. És un nen molt actiu i revoltós, un cop neix la seva germana, aquest té molta envida d'ella perquè ja no li mimen com abans i no fa més que molestar-li. Quan es fa una mica més gran diu que vol treballar d'adroguer com el seu segon pare encara que sigui molt bon estudiant. Li té molt afecte al seu segon pare i com aquest també s'anomena Antoni canvien el nom al fill per Toni. Fa el servei militar obligatori.
Rita: Segon fill de la Colometa i en Quimet. És una nena de poques paraules i molt trenqui-la (no com el seu germà). Té una bona relació amb el seu germà, ja que es van unir molt quan la Colometa s'havia d'anar a netejar i els deixava sols a casa. Quan es fa més gran diu que vol recorre món i ser lliure, per això vol treballar d'hostessa d'avió. Més endavant es casa amb en Vicenç.
Vicenç: Amo d'un bar que està molt enamorat de la Rita. Li demana la mà als seus pares (Colometa i Antoni) i encara que en un principi la jove no vol casar-se amb ell, finalment accepta.
Adroguer Antoni: És l'adroguer que ven les veces a la Colometa i a en Quimet per donar-lis de menjar als seus coloms. Ofereix un treball a la Colometa quan aquesta vol suïcidar-se perquè no té diners ni per alimentar als seus fills. És un home que en la guerra li van esgarrifar (sense la possibilitat de tenir fills) i vol formar una família amb la protagonista. Finalment, l'adroguer Antoni es converteix en el segon marit de la Natàlia. És la contraposició a en Quimet. L'Antoni és una persona sensible de sentiments i respecta molt a la Natàlia, li dona tot el que ella vol i cuida molt bé dels seus fills.
Resum per capítols:
Capítol 1:
La Julieta obliga la protagonista a anar a la Plaça del Diamant on s'està celebrant una festa i s'estan rifant cafeteres. La protagonista diu que no té mare i el seu pare està amb una altra dona. Mentre sona la música un jove li pregunta si vol ballar amb ell i la protagonista accepta.
La protagonista està amoïnada perquè no vol que el seu promès Pere sàpiga que està ballant amb un altre noi. La plaça tenia un ambient molt feliç i de celebració, molta gent ballava i tots semblaven contents.
Aquell nou es diu Quimet i li diu a la protagonista que en un any seria la seva promesa.
Quimet li posa el nom de Colometa a la protagonista encara que aquesta li hagués dit que es deia Natàlia.
Natàlia fuig del noi per la vergonya que té i arriba a la seva casa.
Capítol 2:
Natàlia queda amb Quimet en el Parc Güell. El jove arriba una hora tard, però ella no li diu res i comencen a passejar. La protagonista li diu que ha renyit amb en Pere, no obstant això. Natàlia sent molta pena per haver deixat al seu antic promès i creu que el que ha fet ha estat una mala acció.
Mentre estan tenint una conversació, en Quimet diu "pobra Maria..." i la Natàlia té curiositat per saber qui era. El jove li diu que es vol casar i que dos dels seus amics ja tenen una casa preparada. Una vegada surten del parc, el jove repeteix "pobra Maria" i Natàlia es queda amb la incògnita de no saber a qui s'està referint.
Capítol 3:
La Colometa i en Quimet es barallen pel fet que el jove li diu que deixi el seu treball com a dependenta d'una pastisseria perquè havia vist que el pastisser li mirava amb altres ulls.
Els dos es barallen i estan tres setmanes sense parlar.
Quimet es va comparèixer i uns dies després van a la casa de la seva mare on hi ha un munt de llaços a cada racó.
Després de sortir se'n van a un bar on es troben a Cintet, un dels amics de Quimet que els diu que ha trobat un pis per a ells que està sota terra i que també disposen del terrat de l'edifici.
Quimet vol comprar-se una moto.
Capítol 4:
La senyoreta Enriqueta que és una amiga de la Colometa li diu que fa bé en casar-se i que en Quimet és millor que en Pere pel fet que ell és un busca-vides i en Pere un manat.
La Colometa explica que el pis està abandonat i que està fet un desastre, la cuina feia pudor i es va trobar un niu d'ous.
En Mateu, un altre amic de Quimet, entra al pis i es posa a desfer la cuina.
La Colometa i en Cintet es posen a rascar la paret per canviar-la de color i en Quimet no els ajuda perquè li fa mandra.
Al cap d'uns dies, en Quimet torna a enfadar-se pel fet que el pastisser mira a la Colometa amb altres ulls i tres dies després li demana explicacions perquè diu que l'ha vist amb en Pere. La Colometa sap que això no és veritat i l'endemà en Quimet li fa prometre que no anirà mai més amb en Pere, la jove li diu que no ho farà més encara que no ho hagués fet abans i en comptes de posar-se content, en Quimet es va enfadar i li diu que li ha fet un parany i l'obliga a dir-li disculpes per haver-li dit una mentida.
Capítol 5:
Celebren el dia de rams i se'n van a casa de la mare de Quimet a l'hora de dinar, el jove es queixa que el menjar no té sal i s'enfada amb la seva mare. El diumenge següent, dinen a casa de la Colometa i en tornar al pis i rascar el paper de les parets es troben una taca i pregunten al propietari si la podia treure, però aquest diu que no pot fer res per a ells.
Capítol 6:
Quimet porta a la Colometa a veure a mossèn Joan i decideixen com aniria el seu casament. A la boda s'ajunten molt dels amics i familiars de la parella i un cop acaba la festa la protagonista vol tornar a repetir-lo, ja que ha sigut un dels dies més feliços de la seva vida.
Capítol 7:
Dos mesos després la Colometa explica que el Quimet no para de fer-li bromes pesades. En Cintet li diu a Quimet que hi ha un senyor que volia restaurar tots els mobles de la seva casa i com que el jove és ebenista (fuster) accepta el treball. Amb els diners que va guanyar es compra una moto de segona mà i viatgen per Barcelona amb ella.
Quan arriben a un cafè, a la Colometa li comença a sortir sang i el cambrer li acompanya al lavabo per tirar-li aigua al cap, Quimet està molest perquè creu que la Colometa ja era prou gran per rentar-se el nas ella sola i repeteix el nom de Maria dient: si la Maria pogués veure aquests cent cavalls (referint-se a la moto). La Colometa està tot el dia pensant sobre qui era aquella Maria i es compara amb ella pensant que és millor en tot el que feia.
Van a casa de la mare d'en Quimet i aquesta porta a la Colometa a la seva habitació per veure si està embarassada. Quimet diu que tots els diumenges són dies per fer nens.
Capítol 8:
La Colometa diu que la nit de nuvis amb en Quimet va durar una setmana i que tenia por de fer-se mal mentre tenia relacions.
Capítol 9:
La Colometa, el Quimet i el Cintet tornen d'un passeig i a l'arribar a casa no troben les claus. Quimet culpa a la Colometa d'haver-la perduda i se'n van al taller per agafar unes eines i fer-li un forat a la porta. Un cop oberta es troben les claus dins de la casa.
En Quimet es queixa que li fa mal la cama mentre dormia. I la senyora Enriqueta deia que no s'el creia i que era una excusa per cuidar l'atenció.
Un dia la Colometa es troba al seu primer promès Pere i aquest li diu que està sol al món i la jove s'entristeix molt.
Capítol 10:
La Colometa està embarassada i el seu pare vol anomenar al fill Lluís en cas que sigui noi i Margarida si és una noia, no obstant això, en Quimet li vol posar ell el nom. En Quimet i la Colometa van a la platja en moto i el jove continua queixant-se del mal que li fa la seva cama.
Capítol 11:
Neix el fill de la Colometa i en Quimet. És molt prim i no vol beure ni llet ni aigua i la Julieta creu que morirà, no obstant això, al cap d’unt temps, comença a beure del biberó.
Capítol 12:
El nadó es diu Antoni i la Colometa sol passejar amb ell. Un dia, el Quimet es troba en obrir els finestrons del menjador un colom amb una ala ferida, el van curar i el jove proposa quedar-se'l i fer-li una gàbia.
El colom ferit el van posar de nom Cafè i van emparellar-lo amb un altre colom anomenat Maringa.
Capítol 13:
Quimet, Cintet i Mateu construeixen un colomar al terrat i la Colometa el pinta de blau. En Quimet porta dues parelles noves al colomar, la primera semblava com si portessin una caputxa que els deixava sense coll i els van anomenar Monjo i Monja i l'altra parella de cua de gall dindi.
Capítol 14:
La Colometa va a la plaça de vendre (mercat) i comença a tenir mal de caps petits fins que arriba la república.
En Quimet anava pels carrers amb la bandera republicana. La Colometa comenta que l'ambient és fresc i més feliç.
En Mateu diu que cada cop està més enamorat de la seva dona Griselda i es passa tot el dia parlant d'ella.
El Cintet obre les portes del colomar encara que en Quimet no volia perquè pensava que els coloms s'escaparien, aquests surten a poc a poc, però al cap d'un temps tornen a la gàbia.
Capítol 15:
Quimet s'emporta al nen amb la moto.
Al cap d'un any i mig, la Colometa torna a estar embarassada. Va sortir nena i li van posar Rita. El seu germà Antoni no parava de molestar-la i la Colometa va haver de pegar al seu fill per primera vegada perquè deixés de molestar a la seva germana.
Capítol 16:
En Quimet diu que té angúnia al cap i va a la farmàcia.
El jove li diu a la Colometa que té un cuc. En prendre la medicació, el cuc surt i el guarden dins d'un pot de vidre.
Un moment després d'arribar la Colometa i el Quimet del terrat al pis, es troben que la Rita està plorant mentre està plena de cuc i l'Antoni està corrent per la casa amb un tros de cuc.
Capítol 17:
La Colometa busca treball perquè a Quimet no li va força bé en la feina i no vol quedar-se parada. La senyora Enriqueta li envia a una casa on necessitaven una dona de fer feines. En l'habitatge hi viuen una parella de joves amb el seu fill i els gendres del pare.
Capítol 18:
La dona de la parella de joves ensenya la casa a la Colometa que està sorpresa de com és de gran.
Capítol 19:
En el primer dia de treball, la Colometa es queda sense aigua mentre rentava els plats i mentre se soluciona el problema s'encarrega de netejar les finestres de casa.
Els seus fills estan tancats al menjador de casa, ja que no hi ha ningú en casa i són molt petits.
Capítol 20:
L'endemà, l'home de l'aigua arriba a la casa i soluciona el problema ràpidament.
Els propietaris de la casa estan llogant una torre, però no volen que entrin nens perquè la farien malbé.
Els senyors de la Colometa són rics i sempre tenen cases per llogar.
Mentre està treballant, la jove deixa als seus fills amb l'Enriqueta perquè els porti a passeig, però l'Antoni es cansa ràpidament i exigeix tornar a casa.
Capítol 21:
Els nens deixen que els coloms entrin a casa i un cop va arribar la Colometa a casa, va haver d'estar una bona estona espantant-los perquè se n'anessin a la gàbia.
En Quimet li sembla bé l'acció dels seus fills, diu que el colomar era el cor, d'on surt la sang que fa la volta al cos (el pis) i torna al cor.
En Quimet va explicar-li al seu amic Mateu que volia posar covadors a una habitació per així fer un camí curt per anar i venir del pis al colomar.
Quimet planeja un negoci per vendre els coloms i fer-se ric.
Capítol 22:
La Colometa està farta dels coloms que estan a casa i diu que tot fa pudor d'aquell animal.
La senyora Enriqueta l'aconsella que acabés amb tot això.
La mare d'en Quimet que envelleix molt ràpidament, visita la casa i pensa que està feta un desastre.
Capítol 23:
Al cap d'una setmana, la mare d'en Quimet mor. A l'enterrament una de les seves veïnes comenta que la mare d'en Quimet té una corona sense flors, ja que aquell era el seu desig, havien quedat que si es moria primer que ella, volia una corona sense flors i si es moria ella primera tindria una corona de flors.
Una de les veïnes li diu al Quimet que la il·lusió de la seva mare hauria estat tenir una nena.
Capítol 24:
En Cintet proposa a Quimet fer d'escamot (guerriller) per defensar la república, però la Colometa està molt en desacord.
En Mateu fa una visita a la Colometa i comencen a parlar sobre coloms, l'home comenta que la seva dona Griselda se n'ha anat amb la seva filla a la casa dels seus pares i se sent sol i deprimit. Li diu que la considera com a una germana i trenca a plorar.
Capítol 25:
La Colometa decideix acabar amb els coloms de casa, ja que no pot suportar conviure més amb ells i comença a sacsejar els seus ous amb fúria. Al cap d'uns mesos el nombre de coloms es redueix, però encara hi ha que continuen parrupejant.
Capítol 26:
La revolució contra els falangistes a Catalunya està a punt d'esclatar i Quimet es vesteix de milicià.
A casa, en Quimet i la Colometa es queden sense gas i els coloms van marxant.
La senyora per la qual treballa la Colometa li diu que un dia li van entrar cinc milicians a casa amb una parella. Aquesta parella reclamava una de les cases que els havien llogat encara que no haguessin pagat el que els corresponia. Els milicians els obliguen a firmar un contracte per cedir la seva casa a la parella. L'amo de la Colometa no volia escriure el contracte i va convèncer els milicians perquè no firmés, però se'l van endur al comitè i a la nit va tornar a casa absolt del problema perquè li van donar la raó.
Capítol 27:
Quimet torna del front i li dona a la Colometa dues monedes d'or del mossèn Joan.
Diu que la dona d'en Mateu, la Griselda, està amb un altre home i no vol saber ser d'en Mateu. En Quimet es va al front d'Aragó. Els amos de la casa on treballa la Colometa no poden pagar-la degut per la guerra civil i no volen ajuntar-se amb republicans (Rojos).
En Cintet i en Quimet tornen del front i porten menjar a casa. Al cap d'unes hores també apareix en Mateu molt amoïnat, s'acomiada d'ella perquè s'anirà al front, la Colometa aprofita per preguntar-li qui era aquella Maria que tantes vegades anomenava en Quimet. En Mateu li diu que la Maria no existeix. S'acomiada de la Colometa molt trist perquè sap que mai més la veurà. L'Enriqueta li troba feina a la Colometa per netejar l'ajuntament.
Capítol 28:
Quan la Colometa pensava que ja no veuria més a en Quimet, va aparèixer a casa tot brut i amb menjar. Els seus fills escoltaven amb adoració les seves aventures en la guerra. Dos milicians li diuen a Quimet que en Cintet a desaparegut, però ell no està preocupat perquè sap que està a Cartagena per buscar bitllets de banc.
Capítol 29:
En Cintet visita a la Colometa després de tornar de Cartagena. Prenen cafè i mentre conversen la Colometa s'adona que la seva personalitat ha canviat molt amb la guerra. Cada cop hi ha menys coloms a la casa.
Capítol 30:
La Colometa es troba a la Julieta vestida de miliciana. La Julieta comenta que van matar al pastisser amb el qual treballava la Colometa a la Rabassada. La Julieta diu que està enamorada d'un noi que també estava al front d'Aragó com en Quimet.
La Julieta és una encarregada de colònies de nens refugiats.
Capítol 31:
El pare de la Colometa mor un cop comencen a caure bombes a la ciutat de Barcelona. Quimet es presenta amb set milicians a casa que estan molt bruts i porten menjar. En Quimet diu que és tuberculós. Sols queda un colom a la casa. En Quimet passa tres dies en casa i torna a anar-se'n. La Colometa li conta a la Julieta que ho està passant molt malament i no té per menjar. La dona li aconsella portar al seu fill a la colònia.
Capítol 32:
L'endemà porten a l'Antoni a la colònia encara que ell no volgués.
En tornar a casa, un milicià truca a la porta i li diu a la Colometa que en Cintet i en Quimet han mort en la guerra i li dona el rellotge del seu marit.
Capítol 33:
La Colometa no es vol creure que en Quimet hagués mort. La Griselda la visita i li dona el pésam i comenta que ella i en Mateu són amics encara que fessin diferents vides. Quan s'acaba el temps en el qual el nen havia d'estar a la colònia, la Julieta el porta a casa. L'Antoni sembla un altre noi, té el cabell rapat i està molt seriós.
Criden als nens de setze anys per anar a la guerra i la Colometa expressa tot el mal que estava causant tota aquella violència.
La senyora Enriqueta li diu a la Colometa que sap de segur que havien afusellat a en Mateu en mig d'una plaça, però no sap quina és.
La Colometa ja no té feina i està molt pobre, ven moltes de les seves pertinences, fins i tot el rellotge d'en Quimet que el volia reservar pel seu fill.
La Colometa decideix anar amb els seus antics amos.
Capítol 34:
Els antics amos de la Colometa no volen que treballi per a ells, ja que estan estalviant, perquè la guerra ha fet que perdin molts diners.
La Colometa no podia suportar més aquella situació i va decidir matar als seus fills i després suïcidar-se.
Va pensar en ficar un embut a la boca dels seus fills mentre dormien i després els tiraria el salfumant per matar-los.
Capítol 35:
La Colometa va a comprar el salfumant, però mentre camina pels cerrers es troba a una dona que va a una església i la segueix. Mentre camina, es troba amb l'aprenent d'en Quimet que li falta una cama i ara té una botigueta, la Colometa no s'enrecorda d'ell fins que s'allunya. Dins de l'església, la Colometa s'imagina el suplici de tots aquells homes que estan lluitant a la guerra. Després entra de nou a la seva casa i s'imagina al Mateu dient-li que no hi havia més remei.
Capítol 36:
La Colometa es dirigeix a l'adrogueria on comprava les veces per donar-li menjar als coloms. Agafa el salfumant i li diu a l'adroguer que s'havia deixat els cèntims a casa per comprar-lo, l'adroguer li diu que no es preocupés, que ja se'ls donaria un altre dia. Quan la Colometa està a punt de sortir del local per després matar als seus fills i acabar amb la seva misèria, l'adroguer li pregunta si volia treballar com a dona de casa, la Colometa accepta amb alegria i emoció i li torna el salfumant. Mentre torna a casa, la Colometa comença a plorar perquè sap que amb el treball que l'han donat està salvada i no morirà de gana.
Capítol 37.
L’adroguer mostra la seva casa a la Colometa.
Capítol 38:
Gràcies a l'adroguer, la Colometa té una estabilitat econòmica i els seus fills tornen a tenir salut.
Capítol 39:
L’adroguer diu que està molt sol, vol casar-se pero no pot tenir una familia degut a que en la guerra li van esterilitzar. Li pregunta a la Colometa si vol casar-se amb ell i diu que els seus fills necessiten una companyia a part de la seva. A la Colometa li tornen a anomenar Natàlia.
Capítol 40:
La Natàlia accepta la declaració que li fa l'adroguer. Li diu als seus fills que ara estaran amb un home que els cuidarà i els portarà al col·legi i aquest ho entenen, però no diuen res al respecte. Al cap de tres mesos la Natàlia i l'adroguer es casen.
Com l'adroguer s'anomenava Antoni i el seu fill també, van decidir dir-li al nen Toni.
Capítol 41:
Els nens comencen a estudiar. L'Antoni li diu a la Natàlia que no treballés més per ell, perquè no s'hi havia casat amb ella perquè el rentés la roba sinó que s'havia casat per tenir família. Contracten a una dona per fer feines anomenada Rosa.
Tenen de tot a la casa. El Toni li agrada mol el seu nou pare i copia moltes coses del que fa.
Capítol 42:
La Natàlia té por de sortir de casa. Els nens fan la comunió i la Rita li diu a la seva mare que pot ser que en Quimet estigués amb vida. La Natàlia es posa rumiar i pensa que el seu marit segueix amb vida, al cap de dos anys accepta que això és impossible i que ha de ser realista.
Natàlia passeja amb la seva filla, però al cap d'una estona es desmalla i l'han de portar a casa.
La senyora Enriqueta agafa el vici de parlar d'en Quimet.
Capítol 43:
La Rita vol treballar d'hostessa d'avió. Mentre està asseguda en un banc, la Natàlia li diu a una dona que tenia al costat seu, que a la seva casa hi havia vuitanta coloms. Aquesta informació es va escampar per tot el barri i els veïns van anomenar a la Natàlia "la senyora dels coloms".
Capítol 44:
L'Antoni li pregunta al seu fill que li agradaria ser de major i aquest li diu que vol ser com ell, un adroguer. L'Antoni li comenta que ell era un noi molt aplicat i que aquella feina era per no morir-se de gana. En Toni insisteix i explica que vol encarregar-se de la tenda del seu pare.
Capítol 45:
Un noi anomenat Vicenç, que és l'amo d'un bar, demana la mà de la Rita als seus pares. Quan la Rita s'assabenta de la notícia trenca a riure i li diu als seus pares que no vol casar-se, sinó veure món.
Capítol 46:
La Natàlia li diu a Vicenç que la Rita no vol casar-se amb ell, però el noi no es rendeix i els invita a un sopar amb la seva filla en el bar. La Rita no diu res al bar.
L'Antoni, la Natàlia i en Toni volen al Vicenç i el jove es baralla amb la seva germana per defensar-lo.
Dins de poc en Toni haurà de fer el servei militar obligatori.
Capítol 47:
La Rita accepta casar-se amb el Vicenç i preparen la boda.
Capítol 48:
Arriba el casament, la Natàlia coneix als pares d'en Vicenç i en Toni arriba tard i amb el vestit de soldat. La Rita s'apropa a la seva mare i li diu que des del primer dia es va enamorar d'en Vicenç, però que no li ho volia demostrar.
Capítol 49:
La Natàlia surt de casa amb un ganivet, va corrents fins a la seva antiga casa i en la porta es posa a guixar el seu antic nom "Colometa". Després es dirigeix a la Plaça del Diamant on tot va començar i fa un crit d'infern. Finalment, la Natàlia torna a casa i es posa a dormir amb l'Antoni.
Simbologia:
L'obra és plena d'elements que es repeteixen al Ilarg de Ia història. Cadascun d'aquests elements simbolitza un concepte important en l'obra. Entre els més destacats, es pot trobar:
1—Els coloms: Són un dels símbols més importants de l'obra, í representen l'evolució de la situació de la protagonista, la Natàlía. De fet, el nom que rep aquesta a l'inici per part d'en Quimet, Colometa, la identifica directament amb aquests animals. És en aquest moment inicial on la Natàlia està sotmesa a l'opressió per part del seu nou marit de la mateixa manera que ho estan els coloms a casa del matrimoni. A mesura que la història es desenvolupa, la Colometa s'adona que la seva vida és força semblant a la dels coloms, i decideix trencar tots els llaços que la uneixen amb aquests animals.
2—Embut: La pròpia forma de l'embut és una representació gràfica de la vida de Ia protagonista: cada cop viu més anguniada fins que arriba un moment en què ja no és capaç de deixar passar les coses. ("[..J les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora s'anava estrenyent i començava a fer un embut.") Alhora, l'embut també representa la mort induïda pel suïcidi ja que és amb l'embut que porta en Quimet a casa ("Em recordo dels coloms i de l'embut, perquè en Quimet va comprar l'embut el dia d'abans d'haver portat el colom.") que vol acabar amb la vída dels seus fills i la seva.
3—Flors i l'aparador de les nines del carrer Gran: Aquests dos símbols són molt característics de l'obra de Mercè Rodoreda; representen la seva infantesa. L'avi de l'autora 11 va inculcar la passió per les flors, i és per això que en totes les seves obres hi apareixen flors (perquè lí recorden al seu avi, mort quan ella era encara una nena). Així doncs, les flors i les nines indueixen a la protagonista a recordar la seva infantesa i joventut, i es relacionen amb temps de felicitat i alhora provoquen un sentiment d'enyorança en la protagonista. ("A la botiga dels hules em vaig aturar a fer veure que mirava , perquè si vull dir la veritat he de dir que no veia res: només taques de colors, ombres de nina...").
4—Jardins i parcs: Aquests dos elements també recorden a l'autora a la seva infantesa. A més, per Mercè Rodoreda l'arbre era Ia figura més important del parc, ja que aquest donava idea de cosmos, que es troba en contínua regeneració. Per tant, els jardins i parcs simbolitzen el renaixement de l'autora i la recuperació de la seva identitat abans del casament amb en Quimet. Al llarg de l'obra apareixen diferents parcs, com el parc Güell, lloc on la Colometa queda per primera vegada amb en Quimet ("Amb en Quimet havíem quedat que ens trobaríem a la vora del Parc Güell"). També es pot apreciar al llarg de l'obra que els parcs són descrits detalladament ("En aquell jardí, llarg i estret, hi havia gos mandariners, un albercoquer, un llimoner, que tenia la soca i el sota de les fulles plens d'una mena de malura que feia una bombolleta de teixit de teranyina i a dintre havia la bèstia; davant d'aquest llimoner hi havia un cirerer i, al costat de Ia cascada , una mimosa alta i obra de fulla, també amb la malura del llimoner.")
5—Cargol de mar: Representa l'estabilitat i l'harmonia necessària per seguir vivint en la situació de la protagonista. Els cargols de mar donen sensació de tranquil·litat i contrasten amb el propi mar, revoltat i en constant moviment, igual que passa amb la Natàlia, que intenta mantenir una certa harmonia dins del caos de la seva vida. ("l entre campana i campana, un cargol de mar d'aquells que, si hi acostes l'orella, a dintre se sent el mar. Aquell cargol que havia pogut ficar-se tots els gemecs del mar a dintre, per a mi era més que una persona.")
6—"Pobra Maria": Aquesta frase és dita per en Quimet en repetídes ocasions, sobretot quan hi és la Natàlia a prop. Mercè Rodoreda maí va especificar a què es referia el personatge quan la deia, però són diverses teories les que busquen resposta. Una d'elles sosté que la Maria era una antiga novia d'en Quimet (probablement inventada per ell mateix) i que, igual que la Natàlia va fer amb en Pere, la va deíxar per casar-s'hi amb la Natàlia. En Quimet ho diu amb la finalitat de sentir-se superior envers la Natàlia, i demostrar que ha tingut dones abans que la Natàlia. Altres teories apunten a que és una crida a la verge Maria i a la virginitat de la innocent Colometa. ("Em va dir, mirant-me com si fos una persona de mala llei, pobra Maria...Vaig estar molt a punt de dir-li que no patís, que em digués que li passava amb la Maria...Però no vaig gosar.")
7—Balances: Les balances apareixen gravades al replà de l'escala del carrer Montseny, i apareixen quan la Colometa puja les escales carregada amb la compra. Quan aquesta, cansada i sense alè, es para a tocar-les, intenta transmetre al lector una sensació d'equilibri. ("l entre els noms i els ninots hi havia unes balances molt ben dibuixades, amb les ratlles endintre de la paret com si les haguessin fetes amb la punta d'un punxó. L'un dels plats penjava una mica més avall que l'altre. l vaig passar el dit pel voltant d'un dels plats.")
8—Ganivet: Quasi bé al final de l'obra la Colometa agafa un ganivet de cuína í grava amb aquest en el pis on vivia amb en Quimet la paraula Colometa. Representa, simbòlicament, les ganes de plantar-li cara al passat I d'acabar amb ell. ("I em vaig tornar a girar de cara a la porta 1 amb la punta del ganivet i amb lletres de diari vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre...")
9—Quadre de les llagostes: El quadre de les llagostes apareix per prímera vegada a casa de l'Enriqueta, i representa un símbol sexual; representa en la seva totalitat el masclisme apreciable al llarg de tota l'obra ja que es presenta en el quadre una llagosta matant a una altra (aquesta segona desenvolupant el paper de dona). ("La senyora Enriqueta, que es feia vella de pressa, va regalar el quadro de les llagostes a la Ríta, perquè sempre te'l miraves quan eres petita...").
10—Llaços: Apareixen per primera vegada a casa de la mare d'en Quimet i
tenen una funció decorativa. ("Al damunt del Sant Crist del capçal del llit, un llaç. El llit era de caoba negra amb dos matalassos i un cobrellit crema amb roses vermelles i tot el voltant fent ondes enribetades de vermell. A la tauleta de nit, un llaç. A les claus de cada calaix de la calaixera, un altre llaç. I un llaç a cada clau de cada porta.").
Comentarios
Publicar un comentario