▷ RESUM:【 AIGÜES ENCANTADES 】de Joan Puig i Ferreter

 

Resum: Aigües encantades 



portada de un libro en el que hay una hoja verde y a su lado el título del libro "Aigües encantades" de Joan Puig i Ferreter



Context:

Un poble està tenint una sequera molt important que impedeix créixer la collita, per això, els ciutadans que són molt religiosos i respecten les tradicions dels seus avantpassats preguen a Déu perquè plogui.

La protagonista de la història creu que les pregàries no solucionaran el problema i els seus pares la critiquen per no tenir un pensament igual al seu. 

El punt d'inflexió de la història es produeix quan un foraster de la ciutat arriba al poble amb una solució al problema de la sequera, no obstant això, la idea que té es contraria a les tradicions del poble i això causa una divisió entre aquells que valoren més la religió (tradició) i aquells que valoren més l'evolució (canvi). 


Personatges: (*) Més rellevants a la història.

*Cecília: Protagonista de la història, és una jove que estudia per ser mestre, és una ànima lliure que vol viatjar pel món i descobrir noves experiències. A diferència de les altres joves del poble té un caràcter molt fort i és contrària als pensaments religiosos i tradicions que hi ha al seu poble.

*Pere Amat: És el propietari del poble, és pare de la Cecília i està molt aferrat al cristianisme, és molt agressiu amb la seva filla perquè no respecta els seus pensaments religiosos.

*Juliana: Mare de la Cecília, està molt aferrada a les tradicions del poble. Està submisa a les decisions que pren Pere Amat i està en desacord amb els pensaments de la seva filla; no obstant això, sent un gran amor per ella i la defèn davant del seu pare.

*Vergés: Mestre del poble, no té molta personalitat i està conforme a quedar-se al poble sense canviar la seva situació. No és ni religiós ni ateu, no li dona importància. Té un gran afecte per la Cecília.

*Mossèn Gregori: És el rector del poble, marca i orienta la devoció que té el poble enfront de les tradicions. És molt respectat per als altres i intenta mantenir la calma dels ciutadans sempre que pot fent ús de la religió. Sols té confiança amb les persones que pensen com ell.

*Foraster: Jove de ciutat i amic de la Cecília, no es revela el seu nom. És enginyer i vol solucionar la sequera que hi ha al poble. És una persona valenta que té ganes d'ajudar als altres amb l'ajuda de la ciència.

*Joan Gatell: És el batlle (alcalde) del poble, és molt amic de Pere Amat i molt cristià (una mica menys que en Pere). Al final de la història es veu com canvia de posició i deixa de banda la religió per afrontar amb la ciència el problema que hi ha al poble.

Trinitat: És la dona de Joan Gatell. És molt cristiana i sempre està d'acord amb el que diu Mossèn Gregori.

Romanill: Pastor que està a favor de les idees del foraster.

Bràulia: Dona de Romanill, no participa molt a l'obra.

Senyor Vicenç: Veterinari del poble, és molt savi i està a favor de les idees del foraster. Sent un gran rebuig dels ciutadans aferrats a la religió.

Bartomeu: Jornaler sense molts diners i amic de Romanill. És partidari de les idees del foraster.

Manso: Jornaler que li agrada molt beure. En un principi no es considera religiós, però un cop comença a ploure al poble, creu que ha sigut obra de Déu.



Bàndols:




esquema que presenta los bandos que hay en la historia de Aigües encantades



Resum del llibre:

 

Acte Primer:


La història comença en la casa de Pere Amat. A l'exterior es poden escoltar cants i plegaries d'un gran cúmul de persones que caminen pels carrers del poble.


La Cecília que és la protagonista i filla de Pere Amat, és magra, pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita, està asseguda prop del balcó llegint un llibre.


En Vergés, un jove molt corrent, entra a la casa. Cecília pregunta si ve de les pregàries, però ell diu que no està fet per aquelles coses, és a dir, és com la Cecília, no està arrelat a la religió com la majoria de persones del poble.


La gent del poble es va reunir per fer pregàries, però Cecília no va voler anar encara que els seus pares la volien obligar.


Cecília vol anar-se'n del seu poble i viatjar fora de la capital a veure món i viure noves aventures.

Vergés és el mestre del poble i al contrari que la Cecília, aquest està conforme amb quedar-se al poble.


Juliana que és la mare de Cecília entra a casa i comença a reganyar als dos joves per no haver anat a fer les plegaries. Cecília critica a la seva mare i als ciutadans del poble per creure que tots els seus problemes se solucionaran amb la religió i les plegaries.


El conflicte que hi ha al poble (pel qual es fan les plegaries) es deu al fet que no plou des de fa molts dies i això fa que la collita es faci malbé i el poble es quedi sense menjar.


Entra Pere Amat a casa, és un home alt, roig, de pèl ros, sanguini i violent. Critica als joves com la Juliana, però el seu comportament enfront de la seva filla és molt més agressiu.


Els pares de la Cecília mostren una gran devoció al cristianisme i confien que Déu els solucionarà el problema que tenen amb la sequera que hi ha al poble. També segueixen les passes que feien els seus antepassats (els seus costums i tradicions).


La Cecília sols va a la casa dels seus pares a l'estiu i amenaça als seus pares en no anar més sinó la deixen lliure dels seus actes.


Els pares de la Cecília estan decebuts amb la seva filla, ja que no pensa com ells.


Cecília diu als seus pares que els estima i els respecta, però no pot creure les coses que ells creuen. Juliana i Pere Amat creuen que per estimar algú s'ha de creure en les coses que creu l'altre.


Cecília diu als seus pares que la seva fe a la religió és producte de la seva ignorància i Amat li comenta que no pagarà el seu últim any que li queda de carrera per aquella ofesa i agafa a la seva filla amb la intenció de fer-li fora de casa, però abans de fer-ho arriba Joan Gatell a la casa.

Juliana porta a la seva filla dins de casa i Pere Amat es queda parlant amb en Joan.


Joan Gatell és el batlle del poble, comenta que ha arribat un foraster al poble que vol solucionar el problema de la sequera del poble. Joan creu que és una persona que vol fer el mal i no es refia d'ell, per això, vol consultar a Mossèn Gregori (el rector del poble) per veure que fer amb aquell individu.


Cecília pregunta sobre com era aquell nou vingut i a l'escoltar la descripció que li fa Joan Gatell, la jove s'alegra molt i torna a entrar a la casa.

Sense haver-li conegut, l'opinió de Juliana i Pere Amat sobre el foraster és molt dolenta.


La proposta que fa el nou vingut per solucionar el problema de la sequera al poble és utilitzar l'aigua que hi ha a uns gorgs que estan a prop. No obstant això, aquests gorgs són sagrats pels ciutadans del poble i no els poden tocar.


Vergés està a favor d'escoltar al foraster. 


Al cap d'un moment entra la dona de Joan Gatell, la senyora Trinitat.

Vergés que s’havia anat un moment per veure al foraster li dona a la Cecília una targeta del foraster i la jove s'alegra molt perquè amb això sap que el nou vingut és un amic seu de la ciutat. Cecília se'n va discretament de la casa per veure al seu amic.


Mossèn Gregori arriba també a la casa i diu que el foraster és un enviat del dimoni i que és un enemic del poble, no obstant això, vol quedar amb ell.

Joan i Amat se'n van de la casa per comunicar-li al foraster que el rector Mossèn Gregori vol parlar amb ell. Per altra banda, Juliana, Trinitat i Mossèn Gregori es queden parlant sobre el conflicte familiar que hi ha amb la Cecília. Mossèn creu que el conflicte que tenen pot ser degut a un petit castic que els fa Déu per haver enviat a la seva filla a la ciutat.


Amat entra a casa molt enfadat perquè ha vist a la seva filla fent-li un petó i una abraçada al foraster i diu que mai més la perdonarà.





Acte Segon:


El segon acte comença a les afores de la casa del pastor Romanill. Aquest pastor li diu a una dona que li semblen absurdes les plegaries que es van fer al poble. Bràulia, que és la seva dona, li diu a Romanill que no digués aquelles coses fora de casa per no ficar-se en problemes.


Arriba Bartomeu, un home de mitjana edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba i riu sempre francament. Calça espardenyes. Té el cabell llarg i rolat que li surt pels voltants de la gorra. Romanill i Bartomeu discuteixen del valor que té un home, Romanill defensa que com més diners té un home, més valor tindrà, no obstant això, Bartomeu prefereix ser lliure encara que sigui pobre.


Arriba a la casa de Romanill en Manso, un home de mitjana edat, ros, joiós, a qui li agrada molt la beguda. En Manso és carlí, Romanill i Bartomeu són republicans.


Per la porta de la casa apareix també el Senyor Vicenç, el veterinari del poble. Vicenç és molt savi, no és de cap partit polític i és ateu. Romanill sap llegir, però Bartomeu no. Vicenç li donarà els seus llibres a Romanill quan mori.


Per la porta arriba Joan Gatell i Pere Amat. Pere Amat adverteix a Romanill que en ser la seva casa el lloc on el foraster exposarà la seva idea al poble, això li podria suposar un perill ja que molta gent del poble li transmet desconfiança el foraster.


Vicenç està interessat en la proposta que exposarà el foraster.


Pere Amat diu que si el foraster no respecta els costums del poble i aconsella males idees se'l traurà del poble.


Romanill, Bartomeu, Manso i Vicenç estan descontents amb la manera en la qual Pere Amat i Joan Gatell volen tractar al foraster.


La gent del poble va a la casa de Romanill per escoltar al foraster.


El foraster entra a casa de Romanill i pregunta per la Cecília, però aquesta no apareix.

Abans de començar a parlar sobre la seva idea, Joan Gatell li pregunta al foraster si vol la pau o la guerra i també pregunta per què no va anar a l'Abadia a parlar amb Mossèn Gregori. El foraster li diu que vol parlar amb tot el poble i no solament amb unes poques persones que tenen una opinió clarament oposada a la seva idea encara que ni tan sols l'haguessin escoltada.


En Vergés presenta davant del poble al foraster. Diu que és enginyer i que hi ha viatjat a moltes parts del món per ajudar als altres. També diu que les aigües del Gorg que són aigües estancades es poden aprofitar per regar els camps del poble.


Una part del poble està d'acord amb el que ha dit en Vergés però una altra no.


En començar el Foraster a parlar sobre la seva idea, Joan Gatell, Pere Amat i algunes persones del poble li diuen que no es fiqui amb la religió.

La gent del poble i les persones que defensen al foraster entren en discussió perquè la gent del poble és reticent al canvi.

El foraster parla sobre com recobraria la vida el poble gràcies als gorgs sagrats i Pere Amat i els ciutadans del poble estan en desacord amb tocar els gorgs (ja que per a ells son sagrats).


Arriba Mossèn Gregori i fa un discurs a favor de la religió i en contra de les idees que contraposen la fe del poble. Explica la història que fa molt de temps un pastoret que pasturava el seu ramat al voltant dels gorgs va veure una gran resplendor que sortia del Gorg Major i la Verge dels Gorgs va aparèixer d’ell, aquesta va dir-li al pastoret que li comentés als seus germans que l'edifiquessin una ermita a la coma dels Gorgs i a canvi ella vetllaria per ells i els ompliria de beneficis mentre no perdessin la fe dels seus avis. Després d'això es va construir una Verge de pedra la qual el poble venera.


En acabar Mossèn Gregori de parlar, comença a ploure i això fa que tot el poble s'alegri. Tot el poble s'agenolla per donar-li les gràcies a Déu, també ho fa en Manso que en un principi era una de les persones que defensava al foraster.

El foraster intenta convèncer al poble que el que està passant és una simple coincidència i que no siguin uns fanàtics, però aquest és criticat amb insults i crits.

Vicenç, Romanill i Bartomeu defensen al foraster que es rendeix i es va de la casa corrents després d'insultar a la gent del poble que en escoltar-lo el comencen a perseguir amb la intenció de fer-li mal.


Cecília apareix per la porta de la casa de Romanill amb la cara ensagnada i pregunta a en Vergés pel foraster.





Acte Tercer:


L'últim acte comença en la casa d'en Pere Amat.


Juliana i Pere Amat es refugien de la pluja, estan feliços pel miracle que ha fet Déu perquè plogui i acabi amb la sequera del poble.


Pere Amat va tancar a la Cecília a la seva habitació mentre transcorria tot el segon acte, però va aconseguir escapar saltant per la finestra (amb aquesta informació es pot deduir perquè al final de l'acte apareix la Cecília amb la cara amb sang).


El matrimoni es queixa de la seva filla i es riuen d'ella perquè Déu a demostrar que ells tenien raó i ella no. Pere Amat diu que un cop torni a casa l'obligarà a fer les feines de casa com la seva dona, però la Juliana no vol perquè creu que no ha nascut per fer aquell treball.

Pere Amat surt de casa per veure si encara persegueixen al foraster els ciutadans del poble.


Trinitat entra a la casa i consola a Juliana perquè està preocupada per la seva filla que encara no ha tornat a casa. Pere Amat torna, ja que plou molt i no veu a ningú fora del poble. Mossèn Gregori es presenta per la porta i Juliana expressa la seva preocupació per la seva filla.

Pere Amat diu que no perdonarà a la seva filla encara que arribés a casa disculpant-se per tot el que els ha dit als seus pares durant tot aquell temps i Mossèn Gregori li diu que no és un perfecte cristià perquè no sap ofegar les seves petites rancúnies.


Joan Gatell entra a casa xop per la pluja, explica que gran part del poble a estat perseguint al foraster per una bona estona. Joan culpa a Pere Amat pel mal comportament i descontrol del poble.


Quan la pluja comença a aturar-se, Mossèn Gregori diu d'anar a l'església donar les gràcies a Déu, però Joan Gatell està en desacord i es queixa que aquesta pluja no ha arreglat el problema perquè no ha sigut molt intensa i tota la collita ja és morta.

Tots els presents es queden sorpresos per l'actitud que té Joan Gatell davant de les creences del poble. Joan expressa la seva decepció que té amb el poble pel tracte que s'ha fet al foraster. Diu que el foraster tenia raó i que volia ajudar al poble utilitzant una cosa real per a combatre la sequera.

Joan se'n va a l'hostal de la carretera per veure el que ha estat del foraster.


Cecília entra a casa mullada i amb el vestit ple de fang. Pere Amat li diu que aquella ja no era la seva casa. Mossèn Gregori i Juliana intenten calmar a l'home que critica violentament a la seva filla. Però Pere Amat li diu a la seva dona que les mares no tenen autoritat i no es fan respectar.

Juliana contesta al seu marit dient-li que els pares no li donen valor als seus fills fins que són grans. A la Cecília li hi ha agradat el que ha dit la seva mare i vol que continuï enfrontant-se al seu pare.

Mossèn Gregori intenta que la Cecília i Pere Amat es reconciliïn, però no ho pot aconseguir perquè els dos són molt orgullosos.

La Juliana segueix defensant a la seva filla i Pere Amat li diu que les dones solament han d'estar a la cuina. La Cecília vol demostrar a la seva mare com el seu pare la controla i comenta que ell no creu que una dona no pugui arribar a ser res en la vida.

Mossèn Gregori diu que la dona està feta per a l'amor i la Cecília li diu que està equivocat, que la dona està feta per al dolor i per al sacrifici.

Cecília comenta que li fa ràbia l'Església, les llegendes i els miracles.


Mossèn Gregori, Pere Amat i Juliana se'n van a pregar i Cecília es queda sola en casa.


Al cap d'una estona apareix el mestre Vergés a la casa. Vergés li pregunta pel foraster i diu que és una persona que no té prou força per defensar les seves conviccions i que s'ha mostrat molt poc valent. Cecília està en desacord, però li haguera agradat veure'l més valent.

Cecília comenta que els joves són la solució per resoldre la gran devoció que hi ha al poble.

Vergés li proposa a la Cecília que es quedessin tots dos al poble i que sacrifiqui les seves ambicions. Diu que l'estima molt.


Manso entra a la casa dient-li a la Cecília que han ferit al foraster i s'ha quedat a l'hostal de la carretera, després es va a l'església a pregar amb tot el poble que ja ha acabat de perseguir al foraster.


Cecília surt de casa dient-li a en Vergés que s'anirà a la ciutat amb el seu amic foraster i que faci un esforç i faci l'obra del mestre de l'avenir amb els petits. Vergés li promet que hi farà; no obstant això, la Cecília s'adona que ho farà per ella i no per la fe en la seva obra i li diu que millor que no faci res i que ja vindrà un altre que canviarà el pensament dels petits.

Finalment, Cecília se'n va del poble per no tornar mai més.

Comentarios